Ràdio Web db

L´avi de la nora no se´n recorda del seu nom. ja fa temps que va perdent la memÒria. a travÉs d´un viatge pels seus records, la nora intentarÀ descobrir quÈ pot fer per ajudar-lo. aquesta És la histÒria d´un avi i una nÉta que ens parla de la necessitat de recordar, del desig d´aprendre i de la capacitat de crear. i la mÚsica de deboits more ...

Deboits És un grup format per 5 musics, que viuen a diferents llocs situats entre un poblet del prepirineu catalÀ, borredÀ, i maÓ. els agradaria assajar, per ser justos, en un punt intermig entre aquests dos extrems; el problema És que aquest punt cau exactament al mig del mar. no se sap molt bÉ on va comenÇar deboits, potser una mica a biniancolla, una mica a vic, una mica a borredÀ o igualada. perÒ malgrat el garbuix territorial, els seus components saben molt bÉ que la finalitat de tot plegat És fer passar una bona estona a tothom. deboits, metafÍsicament parlant, no tÉ cap sentit. perÒ almenys, el bateria tÉ sentit del ritme; el baixista omple i domina l’escenari; el pianista i el guitarra sÓn guapots; i el cantant no fuma (gairebÉ). els que estiguin dubtant, podeu escoltar alguna de les seves canÇons a l’adreÇa www.myspace.com/deboits. sÓn 5 mÚsics que fan canÇons o canten petites histories, amb lletres que volen ser escoltades i no cal posar-hi etiquetes. deboits ha tocat recentment a l’fnac i la sala becool de barcelona. en algun moment del concert, el cos us demanarÀ un mica de moviment i en d’altres, que us llanceu directament sobre el dispensador de cervesa. tot forma part de l’espectacle. i el nom: deboits no sÓn ni afrancesats, ni pateixen el tÍpic trastorn urbÀ de sofisticaciÓ. deboits significa “de bojos” en un dialecte estrany i en perill d’extinciÓ. more ...

Estamos seguro ante uno de los discos del aÑo. grandes composiciones las de gary lightbody y compaÑÍa para eyes open. una mezcla perfecta de rock animado y melodÍas emocionantes, apoyadas en el coro de glasgow y unas cuerdas maravillosas de la orquesta de james banbury. entre lo mÁs rockero "you´re all i have" el primer single, "hands open", "it´s beginning to get to me" o "hardlights on dark roads". quizÁ lo mejor sea "shut your eyes", por la mezcla entre la melodÍa y las emociones que transmite, por ser lo mÁs cercano al pop, con ese coro.... aunque no es la mÁs emocionante, hay momentos apasionantes, Épicos, como sobre todo "open your eyes". tambiÉn mucha magia en "make on this go on forever" y "chasing cars". la voz de martha wainwright tambiÉn transmite emociones en otro temazo, "set the fire to the third bar". eyes open es uno de esos discos que se acercan a la perfecciÓn. conmovedor. more ...

Perfect symmetry no es “un Álbum bueno”, ni siquiera “un Álbum notable”. es un Álbum que te llega al alma, o por lo menos eso hizo conmigo. personalmente, lo considero un trabajo de calidad superior a viva la vida de coldplay. no es que “keane lo haya vuelto a hacer”, porque, al menos para mi, se trata de un Álbum muchÍsimo mejor que under the iron sea y hopes and fears. se han renovado, pero conservando su escencia. a diferencia de lo que me ocurre cuando escucho viva la vida, al esuchar perfect symmetry no tardo mÁs de 2 segundos en darme cuenta de que es algo de keane (me refiero, al escuchar la canciÓn por primera vez). es keane, con sintetizadores, con una onda ochentera que se nota a leguas, pero es keane. no han cambiado, han evolucionado, y lo que es mejor, se han perfeccionado. toda esa garra de las guitarras que transmitÍan en canciones como is it any wonder? o put it behind you ahora esta “mejor canalizada”, y ello redunda en un resultado mÁs pulido y con mayor encanto. better than this y spiralling son ejemplos de ello. menciÓn aparte se merece la canciÓn perfect symmetry, una verdadera obra maestra. nunca antes habÍa escuchado una canciÓn tan buena. la melodÍa es genial, la letra es mÁs genial todavÍa, y el vÍdeo es simplemente notable. pero no solo eso, esta canciÓn me transmite una tranquilidad, una paz interna que… nunca me habÍa transmitido ninguna canciÓn. algo parecido me pasa con love is the end, y parece que no soy el Único (ignoren el que pedro aznar no sepa ni el artista de la canciÓn xd). ademÁs son dos canciones “como las de antaÑo” (sin sintetizadores, casi exclusivamente pianos). more ...

3er disco de esta interesantisima (o, muy interesantisima) banda inglesa, que propone una exquisita y particular forma de rock-pop. "nova scotia" es un disco plagado de Ánimos y sensaciones; melancolia, intimidad y cÁidos toques otoÑales que terminan en un gran lapso de reflexiÓn. sutiles arreglos vocales, instrumentales, y en algunos temas, de programacion, hacen a este disco increiblemente recomendable para un viaje nocturno, una tibia y solitaria noche de verano o un dia lluvioso de invierno. ¿te sentis atraido por tindersticks, nine horses o morphine?, bueno, aca tenes otra opcion. 100% recomendable. more ...

The magic numbers are a four-piece band who met no little fame and major musical acclaim 2005, having already attracted a cult following in london all through 2004. the band are formed of a brother and sister and... a brother and sister. romeo´s vocal talents and melodic guitar strums over sister michelle´s bass, while angela´s vocals and percussion add to brother sean on drums. it´s a recipe like no other that produces a sound like no other. they spent a long time supporting household names throughout the uk, interspersed with london gigs of their own whilst they put together their first album. in 2004 they signed up to label heavenly, an emi subsidiary that´s also host to, inter alia, doves, ed harcourt, 22-20´s and beth orton. through heavenly they released a limited edition 7" vinyl single in 2004, their eponymous debut album in june 2005 and a string of singles that were met with radio appreciation across the board. plans are already afoot for the second album, pencilled in for a release in autumn 2006. right now, the world is their oyster. we simply sit back, listen and enjoy the ride. more ...

Primer disc que un cantant de manera Íntegra dedica a versionar lluÍs llach. manu guix ha agafat onze canÇons del de verges i les ha fet ben bÉ a la seva manera. i el resultat, tot i que no perfecte, És molt brillant. per fi algÚ versiona llach de manera contundent, pensada i ben treballada, fent-se les canÇons completament seves i pensant que, tot i tractar-se d´un personatge histÒric, mÍtic, o el que n´hi vulguem dir, els seus temes es poden tergiversar i retocar, jugar amb ells, com al mateix llach li agradava fer. manu guix aconsegueix un so molt propi i al mateix temps, en la majoria de composicions, se segueix traspuant la saviesa musical de llach. m´agraden les versions que sÓn aixÒ, versions, i no cÒpies mimÈtiques de l´original. perÒ tambÉ he de dir que entenc que una versiÓ ha de conservar el rerafons del tema del que parteix, perquÈ si no És una canÇÓ completament nova. per aixÒ penso que guix s´equivoca amb temes com "roda" o "al teatre". en aquesta segona l´escabatxinada És total, i ambdues sÓn temes completament nous. sort n´hi ha que tenen una primera estrofa en que manu guix copia l´original, perquÈ si no ni se sabria que ho sÓn. fins i tot algun malpensat creu que es tracta de mÚsiques que ja tenia compostes, i que va cercar la lletra de llach que li anava millor al que ell ja havia fet. en canvi, clava "per un tros del teu cos", "a cavall del vent", "vida" i "a forÇa de nits". perfectes, res a dir-hi, sonen modernes, canviades, agradables, encisadores a la seva manera. no canvien en excÉs "un nÚvol blanc", "amor particular" i "paÍs petit", perÒ les interpreta fantÀsticament bÉ i en moments els dÓna nova vida. segurament, i com va dir en una entrevista, deu trobar que aquestes peces ja sÓn tan perfectes que no els calen gaires arranjaments mÉs. "que tinguem sort" no m´acaba de convÈncer del tot, si bÉ s´ha versionat ja tant - fins i tot el mateix llach - que comenÇa a ser difÍcil de fer-li canvis que realment valguin la pena. i curiÓs el tema de "despertar": el mateix guix la va incloure fa uns mesos al disc col·lectiu "si vÉns amb mi", i al veure el tÍtol a "onze llachs" ja m´esperava trobar-hi la mateixa gravaciÓ. no obstant, i en un gest que demostra de nou que no ha fet aquest disc per a cobrir l´expedient sinÓ que se l´ha currat, el jove cantant ha estat prou bo per a fer dues versions completament diferents d´aquesta canÇÓ, tot i que he de dir que m´agrada mÉs la de l´homenatge col·lectiu. i És clar que la tria És molt personal, i que llach tÉ tantÍssimes canÇons que tothom hi trobarÀ a faltar aquesta o l´altra. perÒ en el meu cas deixeu-me dir que no entenc com no s´ha atrevit amb "el jorn dels miserables", que l´hi haguÉs anat com anell al dit. potser ens sorprendrÀ amb aquesta, o alguna altra canÇÓ, en els concerts? estaria bÉ que fos aixÍ. more ...

Que tal seÑores como estando?´, pues yo aquÍ nomas con un material excelentÍsimo, el cual no podemos dejar pasar desapercibido, y pues estoy hablando del proyecto en conjunto de joan manuel serrat y joaquÍn sabina, "dos pÁjaros de un tiro". en el cual estos dos maestros unen sus voces para realizar una gira el aÑo pasado que los lleva a mas de diez paÍses latinos incluyendo mÉxico. esta gira inicia en zaragoza y termina en buenos aires con una duraciÓn de seis meses y mas de 70 presentaciones, las cuales siempre presentaron llenos totales, y es que no se podÍa dejar pasar la oportunidad de ver a dos de los mejores compositores en nuestro idioma en el mismo escenario. el repertorio era una alternancia de sus mas grandes Éxitos donde uno le cantaba al otro y viceversa y como era de esperarse tambiÉn cantaban juntos. more ...

és el cinquè àlbum en solitari de mark knopfler (exlíder de dire straits). des de que el 1983 (a l´àlbum en directe alchemy: dire straits live) la banda que acompanyava a mark knopfler quedés definida com un sextet (dues guitarres, dos teclats, un baix i una bateria), aquest esquema s´ha repetit en tots els seus treballs, tant amb dire straits com en solitari. tanmateix, per a aquest àlbum, l´equip ocupat ha estat menor, passant a convertir-se en una banda de 4 integrants (una guitarra, un teclat, un de baix i una bateria). l´objectiu era obtenir un so més proper a la música dels anys 60. more ...

It´s time is an album by the canadian jazz crooner michael bublé. it´s time was released on february 15, 2005, but had been available to legitimately download since the previous week on the apple computer´s itunes store digital download service. in australia, the album was extremely successful and was certified 5 x platinum by aria for sales of 350,000 copies sold, and was also hugely successful in canada where it was certified 6x platinum by cria for sales of 600,000 copies. the album has sold to date 5,328,000 units worldwide more ...